Páginas

domingo, 30 de octubre de 2011

Quin tipus de mestre vull ser?


Bon dia a tots.



Avui penjaré el primer treball del curs 2011/12 de l’assignatura Bases Didàctiques.
Ha consistit bàsicament en una reflexió personal sobre quin tipus de mestre vull arribar a ser desprès dels quatre anys de carrera. L’eina emprada per realitzar l’opinió és  Scridb: la qual em permet omplir el meu PLE. ( entorn d’aprenentatge).
 A més també incluiré un vídeo que he realitzat amb les meves companyes Eva i Carolina..
Aquest vídeo  ( que tracta sobre quin tipus de Mestre vull ser)ha estat una força de motivació important per a mi. Ja que les tres hem vist com amb    l’ unió d’unes imatges i unes lletres poden arribar a fer tal meravella.
El programa utilitzat és Photopeach.






   L'arxiu és el següent:    
            



A continuació us deixaré el vídeo que hem realitzat per a tots vosaltres amb molta emoció  i alegria.

Anem cap a un futur  educatiu... on PhotoPeach






He de comentar que tant la reflexió com el vídeo demostren l’objectiu que m’agradaria aconseguir una vegada doni classe als futurs alumnes.
Aquests alumnes futurs es mereixen la millor educació. Per aquest motiu no s’ha de confiar únicament en l’escola industrialitzada que té com a objectiu la reproducció de l’ informació sinó en la constructivista.

 A més el que m’agradaria i em satisfaria molt com a persona seria que els alumnes hem diguessin que realment estan aprenent. Aprendre no significa memoritzar de manera que quedi les idees a l’aire flotant, sense sentit ningú.

És aquí a on veiem que el món escolar  ha d’evolucionar. Uns dels millors candidats per a realitzar el canvi són els mestres.  Si estam el mètode d’’aprenentatge es troba en  dificultats no comencem a modificar-lo des de la base. “El que és segur que el que participa no guanya.”.

Ser mestre és créixer com a persona, ja que fomentes els valors de la vida i de l’esperança. T’adones que cada dia aprens amb ells, són la base fonamental per a tenir un somriure a classe. No m’agradaria gens ser el mestre de la queixa permanent, has de tenir il·lusió i ganes de “menjar-te” el món.

Per a fer-ho no és necessari ensenyar als nens amb teoria, que ensenya a més el llibre de text. Ha de saber utilitzar els recursos que tenim a la nostra disposició.

Que més dir? Tot és un somni, una roda que gira ràpid. Saber avançar, està en les nostres mans.

 Conèixer a tu mateix incideix a l’hora de millorar, d’avançar, de saber reconèixer quan alguna cosa no surt com es desitja. No es té que tirar mai la tovallola, sinó tot al contrari s’ha d’arreplegar, fins a fer una col·lecció.

Esper que us hagi agradat l’entrada d’aquesta setmana.

Fins la pròxima. Un petonet

Alicia Costa

martes, 4 de octubre de 2011

Inici en el bloc


Em dic Alicia Costa. Tenc 18 anys, i començ una nova experiència en la meva vida: començar la carrera d'eduacació infantil. Per aquest motiu he creat el blog pels quatre anys de carrera. Com ara veureu  faré una breu explicació de la meva sensació durant el primer dia.


El dia 27 de setembre ha estat el meu primer dia de classe a la universitat. La veritat, és que estava molt emocionada i contenta al mateix temps. Això hem va fer recordar quan la meva mare em portava a l’escola i jo em posava a plorar per què hem separaven de la meva mare, és clar jo quan vaig ser més gran ho vaig agrair; perquè si no avui en dia no hagués estat a on estic ara mateix. 




Ara us explicaré la dinàmica d’aquest bloc. El bloc, tal i com havia dit anteriorment, és una eina de transmissió en aquest cas d’informació de la meva carrera.

Per finalitzar, m’agradaria comentar que l’utilització de les TIC, és una bona solució per al futur que tenim ben a prop de tots/es. Per això ho reflexaré amb la següent imatge.



Moltes gràcies, i fins la pròxima actualització.